D’alguna manera el paisatge urbà imposa una determinada forma d’interacció amb el medi, organitzat a conciència o no, causant un impacte en les emocions de les persones.

 

Tot principi té un final, i com a tal, les construccions no en queden exemptes. El moment precís quan un espai fins aquell moment habitat queda orfe de per vida, el temps sembla aturar-se i la naturalesa comença a actuar amb set de recuperació, devorant poc a poc porcions de trossos de ciment, pedra, ferro i altres materials que fóren imposats en aquest lloc.

 

Submergir-se en aquest procés, veure els continus canvis i poder-ho congelar a través de la fotografia, és una manera de salvarguardar la memòria del que està succeint.